Adéu, àvia és un àlbum il·lustrat de Mieke van Hooft i Ronald Heuninck sobre la Fiona, una nena a qui se li ha mort l'àvia. Els animals del jardí li expliquen records d'ella i, al final, la Fiona fa un jardí amb la seva mare. Recomanat a partir de 3 anys, 24 pàgines.

De què tracta

L'àvia de la Fiona ha mort i la Fiona està molt trista. No hi ha giravolts ni metàfores: el conte ho diu així, des de la primera pàgina. Llavors apareixen el cargol, la papallona, el borinot, el ratolí, la granota i la formiga, i cadascun li explica alguna cosa que recorda de l'àvia. Al final la Fiona fa un jardí amb la seva mare, i en aquell jardí la torna a sentir a prop. El llibre no explica la mort ni la resol: acompanya l'estona d'estar trist i ensenya que els records també són una manera de continuar estimant.

Per què acompanya bé aquesta edat

Als tres o quatre anys un infant entén la mort a trossos i torna a preguntar el mateix moltes vegades. Per això funciona un conte curt, amb imatges tranquil·les, que es pot rellegir tantes nits com calgui. Els animals que parlen amb la Fiona donen a l'infant una distància des d'on mirar: no és ell qui ha perdut algú, és ella. I el jardí del final ofereix alguna cosa concreta a fer, que a aquesta edat consola més que qualsevol explicació.

Qui l'escriu i l'il·lustra

La Mieke van Hooft (Heusden, Països Baixos, 1956) és escriptora a temps complet i ha publicat més de cinquanta llibres per a infants. Les il·lustracions són d'en Ronald Heuninck, il·lustrador i dissenyador neerlandès amb més de vint anys d'ofici, que en el temps lliure cuida el seu jardí i fa teatre de titelles per a infants.

Preguntes freqüents

A partir de quina edat és aquest conte?

A partir de 3 anys. El text és breu i el vocabulari, senzill. Està pensat per llegir-lo acompanyat, perquè és probable que surtin preguntes durant la lectura i convé que hi hagi un adult a prop per respondre-les.

Parla de la mort de manera directa?

Sí. Diu que l'àvia ha mort, sense eufemismes ni imatges que ho disfressin. Ho fa amb un to tranquil i sense escenes dramàtiques: no hi ha malaltia, ni hospital, ni comiat. La història comença quan l'àvia ja no hi és.

Serveix si qui ha mort no és l'àvia?

Sí. Allò que el conte mostra —la tristesa, els records compartits, el gest de plantar alguna cosa— no depèn de qui sigui la persona. Moltes famílies el fan servir després de la pèrdua d'un avi, d'un altre familiar o fins i tot d'un animal de casa.

Està publicat en castellà?

Sí. L'edició en castellà es titula Adiós, abuela i té les mateixes il·lustracions, format i nombre de pàgines. Aquesta fitxa correspon a l'edició en català.